més sobre les TIC i les discapacitats

Una altra vegada vull fer incidència a les TIC i les discapacitats. Especialment aquelles eines que s'usen per a desenvolupar alguna capacitat, o ajuda a un aprenentatge.
A més, de la dificultat que pot ser l'estandardització d'aquestes eines i que per tant, es fa necessari una adaptació a la necessitat particular que tingui la persona, aspecte que significa gastar uns diners que l'estat no ajuda en la despesa. També, s'ha de tenir en compte que els programes necessaris per a la instal·lació acostumen a ser complicats, per la qual cosa també fa necessària l'ajut d'alguna altra persona.
Quan tot això, està solucionat, trobem una varietat de programes per a l'estimulació de capacitats, especialment dedicat a nens i que l'objectiu principal es fomentar-ne i ajudar el desenvolupament de l'aprenentatge.
http://discapacitat.blogspot.com/

la meva història amb adsl

Vaig llegir el post sobre els problemes de connexió que la Mairata te a les Illes Balears ... jo també m'hi apunto! Visc en un poble, i no us penseu que es un poble de muntanya, amb difícil accés i de pocs habitants, no és aquest el cas. Es tracta d'un poble del Pla d'Urgell, amb una bona comunicació en tots els àmbits i que segons el poble que visquí pots tenir menys o més accés a les connexions a internet.
Fa relativament poc que disposo d'adsl, abans tenia el mòdem, fins que un dia vaig decidir-me a incrementar la velocitat o almenys això creia ... Ja em van avisar, que no mires diverses companyies, ni ofertes, ni preus, ni velocitat, ni res de res, ... exclusivament telefònica i el contracte més baix que ofereixen, ja que és l'únic que et poden oferir.
Així ho vaig fer, i al principi va ser una odissea, el dia que tenia telefon no tenia adsl i sinó a l'inversa, al cap d'un temps i degut a les reiterades queixes han ampliat les línees, i tot i tenir el mínim de connexió no he de pensar al matí que es el que avui no funcionarà!

tinc un problema? del pergamí al paper, del llibre al e-book ...

Aquest post és com una resposta al comentari del post anterior, Salvador, m'agrada l'exemple que situes del meu comentari ...
tot i que jo no ho considero, o almenys no tenia la intenció que ho semblés un problema ...
M'imagino que el llibre digital serà el futur, dependrà molt del preu que costi l'estri a utilitzar, és algo a tenir en compte, el cost de les noves tecnologies, extremadament cares i de difícil accés per a molta població, i més en els temps actuals ... això ens portaria a un altre tema, crec que tots coneixem algú que et comenta les dificultats econòmiques que té, i tot i això, te l'últim model en mòbil, una pda, o qualsevol eina tecnològica que jo només miro a l'aparador ...
però bé, retornant al tema, crec es pot fer compatible el paper i el llibre electrònic, la carta i l'e-mail, ... només es escollir el moment, la persona i les necessitats que cadascú té.
Jo personalment, escriure la meva carta a la meva amiga, amb la meva lletra no ho canviaré pel correu electrònic (a menys que correus extingeixi aquest servei). Així com, fullejar quin llibre em compro, i gaudint llegint-lo ...

23 d'abril

Sóc una gran enamorada d'aquesta diada, per diversos motius, és primavera, l'ambient que si respira, les roses, els llibres, ... també pel país, es clar!
Però relacionant-ho amb les noves tecnologies, acabo de sentir la notícia que augmenten els llibres electrònics en català ... i els sentiments que tinc són contradictoris, sóc usuària de les noves tecnologies i amb un ús raonat les considero útils i que el futur està encaminat a potenciar-ne la seva utilitat, però llegir amb un llibre de paper és molt més que llegir unes frases! Digueu-m'he nostàlgica, conservadora, reacia als canvis ... però necessito passar les pàgines, olorar-lo, notar-lo ... per a fer aquell llibre meu ...
això també em succeeix amb el paper i la carta, tot i que utilitzo l'e-mail, una bona carta escrita a mà transmet sentiment ...

Team Viewer, un programa desconegut per mi ...

El programa team viewer, mel van ensenyar un amic quan a l'explicar-li que alguna cosa de l'ordinador no em va bé em va dir instal·lat això i ho mirem.
Hem refereixo als sistemes d’assistència remota. Sistema de connexió de computador a computador fiables – i si comptes amb una adsl decent – prou òptims per treballar remotament. Últimament he recorregut a TeamViewer un software que disposa de versió gratuïta i versió de pagament. Amb la versió gratuïta l’emisor i el receptor han de tenir instal•lada l’aplicació en els seus equips.
El vaig trobar fantasmagòric, al teu ordinador s'obren els programes i realitzen les funcions sense que tu facis res, l'altra persona des de la seva taula controla el teu ordinador.

més de les comunitats virtuals

seguint amb les xarxes socials ...
dissabte vaig entregar un treball sobre el facebook, es tractava de realitzar un assaig sobre si es tracta la comunitat escollida, d'una comunitat virtual.
Jo vaig escollir aquesta, ja que fa poc m'he creat un perfil en aquesta xarxa, però va ser una mica a causa de la proposta d'un amic i una cosina. Però amb poc temps he anat agregant força amics, interactuo a través d'aquest medi, l'utilitzo, ...
Durant l'assaig (van ser unes 12 pàgines), anava dubtant en si ho era o no ho era, en si xarxa social i comunitat virtual eren conceptes sinònims, al final vaig concloure que els diversos aspectes i característiques analitzades són pròpies en el facebook, i que per tant ho podem considerar comunitat virtual.

el programa de 30 minuts

Diumenge van fer el programa de 30 minuts dedicat a les xarxes socials. S'ha de dir que n'hi havia algunes que no s'havia que eren, a part d'això, no em van aportar informació que no sabes o ja hagués discutit.
Realment si sorprenent, algunes actituds especialment personals. Jo sóc usuària de facebook, i realment em costa entendre com algunes persones poden exposar fotografies dels nens, o donar números de mòbils o altres correus electrònics d'una forma natural ... realment se qui són els meus amics que tinc al facebook, però qui són els amics dels meus amics?
Tot i això, es el futur! ens comuniquem, busquem feina, ens informem ... tot a través de la xarxa i de les eines que ens proporciona. Només s'ha d'anar en compte que aquestes eines no et marginin davant la pantalla i per tant, utilitzar-ho com a complement de comunicació ...

el noi de la moto

Aquest matí mirant el programa del Josep Cuní, han ensenyat un noi com anava perillosament amb moto per la ciutat de Barcelona i un altre noi darrera seu ho filmava tot per a després penjar-ho al youtube. Al noi se li imputarà un delicte contra la seguretat pública i com a prova està el mateix vídeo que filmaven.
Podem trobar molts aspectes a analitzar, però aquí podem fer encís com aquesta web del youtube "promou" la realització de determinades conductes d'exhibicionisme, en si la xarxa no es culpable d'aquesta acció, abans també es realitzaven aquestes conductes per explicar-ho boca a boca amb els companys. Per tant, aquest medi només és una eina per a ser utilitzada.
El que si ens podem preguntar es que mou a aquests nois o noies, a posar en perill la seva vida i la dels altres? es pot relacionar l'exhibionisme amb la seva millora d'autoestima? seria necessari un treball de prevenció en els adolescents? ... Són una sèrie de preguntes, dificils de ser contestades però que amb l'augment de les noves tecnologies cada vegada són més freqüents que ens les preguntem