Una altra vegada vull fer incidència a les TIC i les discapacitats. Especialment aquelles eines que s'usen per a desenvolupar alguna capacitat, o ajuda a un aprenentatge.
A més, de la dificultat que pot ser l'estandardització d'aquestes eines i que per tant, es fa necessari una adaptació a la necessitat particular que tingui la persona, aspecte que significa gastar uns diners que l'estat no ajuda en la despesa. També, s'ha de tenir en compte que els programes necessaris per a la instal·lació acostumen a ser complicats, per la qual cosa també fa necessària l'ajut d'alguna altra persona.
Quan tot això, està solucionat, trobem una varietat de programes per a l'estimulació de capacitats, especialment dedicat a nens i que l'objectiu principal es fomentar-ne i ajudar el desenvolupament de l'aprenentatge.
http://discapacitat.blogspot.com/
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Laura,
ResponEliminaActualment els productes de suport tecnològics, a més dels alts costos, necessiten d'un assessorament per a l'adquisició adecuada i un cop adquirits un entrenament professional. Aquesta és una de les principals problemàtiques. A més, un cop trencada la barrera, es necessària la formació en les TIC per a saber utilitzar-les un cop ja s'hi accedeixen. Crec necessària la creació d'aules accessibles per a posar solucions als problemes.
M'agradaria nombrar l'ajuda del Departament d'Acció Social i Ciutadania "Programa d'ajudes socials per a discapacitats", actualment oberta, i que ajuda a costejar bona part, entre d'altres qüestions. El problema és la dificultat d'encasellar certs productes per la seva evolució tecnològica dins d'uns patrons un poc desfasats. Qui assessora en aquesta matèria és el Centre de Autonomia Personal (Sirius).
Salutacions.
Pedro Cabanes
Diversitat Funcional