la meva relació amb aquest bloc

Aquest bloc m'ha fet reflexiona sobre la meva relació amb les noves tecnologies, i no ha estat en sentit positiu. Molts dies entrava al bloc, em disposava a escriure però no sabia sobre que fer-ho. En aquest cas, utilitzar el llenguatge tècnic no en se, les meves temàtiques tecnològiques són escasses i el que acabava succeint, era que tancava l'ordinador sense haver escrit res.
I això que que em considero força usuària de les noves tecnologies, tot i que les encamino cap a una temàtica personal o professional, i potser es això el que ho fa diferent a aquest bloc.

la teoria de gràfics en les xarxes socials

A través de la teoria de gràfics podem explicar com es dur a terme la interacció entre els membres i la socialització entre ells. Permet quantificar els vincles entre les persones que hi formen part, així com analitzar la seva estructura. L’anàlisi de xarxes socials es basa en la idea de què la relació entre les persones és més important que les seves característiques individuals, és per això que es pot desenvolupar en termes matemàtics abstractes i representa un enfocament alternatiu a l’estudi tradicional d’organitzacions socials, on les característiques individuals són el primordial. L’anàlisi enfoca en l’estructura d’aquestes xarxes, i la seva unitat d’anàlisi és la relació entre dues persones. Les relacions fortes entre persones, per exemple un matrimoni, conformen arestes fortes. Les arestes febles moltes vegades tenen major importància que les fortes, ja que proveeixen una drecera entre persones que de cap altra forma no estarien connectades, generant així majors oportunitats d’exposició a noves idees i grups d’influència. Les associacions professionals són un bon exemple on les arestes febles poden resultar summament útils per al desenvolupament professional d’una persona. Part de l’anàlisi en l’estructura d’aquestes xarxes implica determinar la importància de determinat node per al conjunt. Les mesures més comunes per determinar aquesta importància són:
- La centralitat, dependrà de la quantitat d’arestes que connecten una persona en el conjunt. Els nodes més connectats són més centrals.
- Proximitat, depèn de la longitud de suma de les arestes que connecten una persona amb totes les altres. Aproxima seu "pes"; la seva capacitat per arribar a pocs passos a qualsevol.
- Intermediació, és una mesura del nombre de vegades que un node apareix al camí més curt entre uns altres dos nodes. La intermediació ens dóna una aproximació al pes com a connector del node, la seva importància perquè la xarxa es mantingui unida. Per exemple, el flux d’influència dins d’una companyia més allà dels rols de feina. Aquest enfocament ha permès importants desenvolupaments en l’estudi de les xarxes socials que integrem a la vida diària.

el cos virtual

Un element d’anàlisi en el facebook, és la utilització del cos. Estem intercanviant dades personals, idees, comunicacions ... i no ho realitzem d’una forma persona sinó que estem davant una pantalla. Però, en l’imaginari de la persona que llegeix es configura una idea de la nostra imatge. La imatge del cos no és una dada objectiva, no és un fet, és un valor que resulta, essencialment, de la influència del mitjà i de la història personal del subjecte. Per tant el cos és una cosa que és més enllà del material, de l'exclusiu físic, el cos és imatge, representació que entren en joc al moment de constituir identitat, al moment d’interactuar amb els altres. En la majoria de casos els usuaris del facebook, utilitzen una foto com a presentació, a més a més de penjar en l’espai altres fotografies pròpies però també de l’entorn familiar i social. Per exemple, en la meva xarxa d’amics solament puc trobar 3 persones d’un total de 70, que no disposen de fotografia, i es pot fer extensible a tots els amics dels meus amics. A més, també es pot considerar que els cossos es construeixen en els relats, es construeixen de fragments marcats pel designi social del que s’entén com a bell, com rebel, marques de cos, i que ens serveixen d’element identificador davant els altres. En aquest sentit, el facebook te un apartat on pots escriure “el que et passa pel cap”, en la mateixa proporció que he esmentant en la fotografia, els amics escriuen frases relacionades majoritàriament amb les emocions, per tant, d’una forma periòdica estàs assabentat o almenys ens fem un relat propi sobre la vida o el que li està succeint a aquella persona.

la socialització en el facebook

Segons l’estudi realitzat a Espanya el 2008 segons la utilització de les reds socials, el facebook es pot considerar la segona xarxa de major utilització en el país. També es dona una tendència majoritària de les dones, i que la franja d’edat amb més utilització es troba entre els 20 i 30 anys. Per tant, l’anàlisi del mateix no ha de partir de la base d’una utilització massiva dels adolescents, sinó del col•lectiu jove en general. Bàsicament, la major interacció està en comunicar-se i interactuar, així com intercanvi d’informació. Es pot considerar que alguna d’aquesta comunicació està substituint els missatge de mòbil, si coneixes els hàbits d’utilització del facebook de les persones que hi tens agrupades, es pot utilitzar per a realitzar trobades, saber que faran el cap de setmana o qualsevol acció de la vida diària. Per exemple, en diverses ocasions he comunicat que tal dia seré a casa, o que no em va bé aquell dia per a la trobada. Tot i això, en aquest medi es necessari conèixer els hàbits de la persona, si algú només ho utilitza un cop al mes no te sentit dir-li si vol anar de compres demà!.
EL facebook és un nou espai de sociabilitat entre els joves, allà construeixen un perfil, es connecten amb els seus amics, fan nous amics, pugen fotos, vídeos, es envien regals virtuals i missatges. Al cor de les xarxes socials està l'intercanvi d’informació personal. El nombre de joves que participa d’aquestes comunitats és cada dia major. Es pot fer l’analogia que el llançament d’un nou lloc web de xarxes socials és com la inauguració d’un bar en un dels barris de la ciutat que precisament per ser el més recent, per tenir un nom nou, per haver estat remodelat o rellançat amb un nou format aconseguirà atreure una enorme circulació de gent abans de caure indefectiblement en l’oblit. En les comunitats virtuals se socialitza, es generen relacions i xarxes de relacions, però no amb les mateixes característiques que en les comunitats físiques. Això pot semblar una obvietat, les comunitats virtuals tenen un altre tipus de lògica i generen un altre tipus de relacions. El més interessant és la idea que són comunitats personals, comunitats de persones basades en els interessos individuals i en les afinitats i valors dels participants. És a dir, en la mesura que es desenvolupen en les nostres societats projectes individuals, projectes que donen sentit a la nostra vida a partir del que jo sóc i vull ser. I, com vam veure les noves xarxes permeten aquesta connexió saltant per sobre dels límits físics del quotidià, tant al lloc de residència com en el lloc de treball i genera, per tant, xarxes d’afinitats.