Segons l’estudi realitzat a Espanya el 2008 segons la utilització de les reds socials, el facebook es pot considerar la segona xarxa de major utilització en el país. També es dona una tendència majoritària de les dones, i que la franja d’edat amb més utilització es troba entre els 20 i 30 anys. Per tant, l’anàlisi del mateix no ha de partir de la base d’una utilització massiva dels adolescents, sinó del col•lectiu jove en general. Bàsicament, la major interacció està en comunicar-se i interactuar, així com intercanvi d’informació. Es pot considerar que alguna d’aquesta comunicació està substituint els missatge de mòbil, si coneixes els hàbits d’utilització del facebook de les persones que hi tens agrupades, es pot utilitzar per a realitzar trobades, saber que faran el cap de setmana o qualsevol acció de la vida diària. Per exemple, en diverses ocasions he comunicat que tal dia seré a casa, o que no em va bé aquell dia per a la trobada. Tot i això, en aquest medi es necessari conèixer els hàbits de la persona, si algú només ho utilitza un cop al mes no te sentit dir-li si vol anar de compres demà!.
EL facebook és un nou espai de sociabilitat entre els joves, allà construeixen un perfil, es connecten amb els seus amics, fan nous amics, pugen fotos, vídeos, es envien regals virtuals i missatges. Al cor de les xarxes socials està l'intercanvi d’informació personal. El nombre de joves que participa d’aquestes comunitats és cada dia major. Es pot fer l’analogia que el llançament d’un nou lloc web de xarxes socials és com la inauguració d’un bar en un dels barris de la ciutat que precisament per ser el més recent, per tenir un nom nou, per haver estat remodelat o rellançat amb un nou format aconseguirà atreure una enorme circulació de gent abans de caure indefectiblement en l’oblit. En les comunitats virtuals se socialitza, es generen relacions i xarxes de relacions, però no amb les mateixes característiques que en les comunitats físiques. Això pot semblar una obvietat, les comunitats virtuals tenen un altre tipus de lògica i generen un altre tipus de relacions. El més interessant és la idea que són comunitats personals, comunitats de persones basades en els interessos individuals i en les afinitats i valors dels participants. És a dir, en la mesura que es desenvolupen en les nostres societats projectes individuals, projectes que donen sentit a la nostra vida a partir del que jo sóc i vull ser. I, com vam veure les noves xarxes permeten aquesta connexió saltant per sobre dels límits físics del quotidià, tant al lloc de residència com en el lloc de treball i genera, per tant, xarxes d’afinitats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada