el cos virtual

Un element d’anàlisi en el facebook, és la utilització del cos. Estem intercanviant dades personals, idees, comunicacions ... i no ho realitzem d’una forma persona sinó que estem davant una pantalla. Però, en l’imaginari de la persona que llegeix es configura una idea de la nostra imatge. La imatge del cos no és una dada objectiva, no és un fet, és un valor que resulta, essencialment, de la influència del mitjà i de la història personal del subjecte. Per tant el cos és una cosa que és més enllà del material, de l'exclusiu físic, el cos és imatge, representació que entren en joc al moment de constituir identitat, al moment d’interactuar amb els altres. En la majoria de casos els usuaris del facebook, utilitzen una foto com a presentació, a més a més de penjar en l’espai altres fotografies pròpies però també de l’entorn familiar i social. Per exemple, en la meva xarxa d’amics solament puc trobar 3 persones d’un total de 70, que no disposen de fotografia, i es pot fer extensible a tots els amics dels meus amics. A més, també es pot considerar que els cossos es construeixen en els relats, es construeixen de fragments marcats pel designi social del que s’entén com a bell, com rebel, marques de cos, i que ens serveixen d’element identificador davant els altres. En aquest sentit, el facebook te un apartat on pots escriure “el que et passa pel cap”, en la mateixa proporció que he esmentant en la fotografia, els amics escriuen frases relacionades majoritàriament amb les emocions, per tant, d’una forma periòdica estàs assabentat o almenys ens fem un relat propi sobre la vida o el que li està succeint a aquella persona.