Aquest bloc m'ha fet reflexiona sobre la meva relació amb les noves tecnologies, i no ha estat en sentit positiu. Molts dies entrava al bloc, em disposava a escriure però no sabia sobre que fer-ho. En aquest cas, utilitzar el llenguatge tècnic no en se, les meves temàtiques tecnològiques són escasses i el que acabava succeint, era que tancava l'ordinador sense haver escrit res.
I això que que em considero força usuària de les noves tecnologies, tot i que les encamino cap a una temàtica personal o professional, i potser es això el que ho fa diferent a aquest bloc.
divendres, 5 de juny del 2009
la teoria de gràfics en les xarxes socials
A través de la teoria de gràfics podem explicar com es dur a terme la interacció entre els membres i la socialització entre ells. Permet quantificar els vincles entre les persones que hi formen part, així com analitzar la seva estructura. L’anàlisi de xarxes socials es basa en la idea de què la relació entre les persones és més important que les seves característiques individuals, és per això que es pot desenvolupar en termes matemàtics abstractes i representa un enfocament alternatiu a l’estudi tradicional d’organitzacions socials, on les característiques individuals són el primordial. L’anàlisi enfoca en l’estructura d’aquestes xarxes, i la seva unitat d’anàlisi és la relació entre dues persones. Les relacions fortes entre persones, per exemple un matrimoni, conformen arestes fortes. Les arestes febles moltes vegades tenen major importància que les fortes, ja que proveeixen una drecera entre persones que de cap altra forma no estarien connectades, generant així majors oportunitats d’exposició a noves idees i grups d’influència. Les associacions professionals són un bon exemple on les arestes febles poden resultar summament útils per al desenvolupament professional d’una persona. Part de l’anàlisi en l’estructura d’aquestes xarxes implica determinar la importància de determinat node per al conjunt. Les mesures més comunes per determinar aquesta importància són:
- La centralitat, dependrà de la quantitat d’arestes que connecten una persona en el conjunt. Els nodes més connectats són més centrals.
- Proximitat, depèn de la longitud de suma de les arestes que connecten una persona amb totes les altres. Aproxima seu "pes"; la seva capacitat per arribar a pocs passos a qualsevol.
- Intermediació, és una mesura del nombre de vegades que un node apareix al camí més curt entre uns altres dos nodes. La intermediació ens dóna una aproximació al pes com a connector del node, la seva importància perquè la xarxa es mantingui unida. Per exemple, el flux d’influència dins d’una companyia més allà dels rols de feina. Aquest enfocament ha permès importants desenvolupaments en l’estudi de les xarxes socials que integrem a la vida diària.
- La centralitat, dependrà de la quantitat d’arestes que connecten una persona en el conjunt. Els nodes més connectats són més centrals.
- Proximitat, depèn de la longitud de suma de les arestes que connecten una persona amb totes les altres. Aproxima seu "pes"; la seva capacitat per arribar a pocs passos a qualsevol.
- Intermediació, és una mesura del nombre de vegades que un node apareix al camí més curt entre uns altres dos nodes. La intermediació ens dóna una aproximació al pes com a connector del node, la seva importància perquè la xarxa es mantingui unida. Per exemple, el flux d’influència dins d’una companyia més allà dels rols de feina. Aquest enfocament ha permès importants desenvolupaments en l’estudi de les xarxes socials que integrem a la vida diària.
el cos virtual
Un element d’anàlisi en el facebook, és la utilització del cos. Estem intercanviant dades personals, idees, comunicacions ... i no ho realitzem d’una forma persona sinó que estem davant una pantalla. Però, en l’imaginari de la persona que llegeix es configura una idea de la nostra imatge. La imatge del cos no és una dada objectiva, no és un fet, és un valor que resulta, essencialment, de la influència del mitjà i de la història personal del subjecte. Per tant el cos és una cosa que és més enllà del material, de l'exclusiu físic, el cos és imatge, representació que entren en joc al moment de constituir identitat, al moment d’interactuar amb els altres. En la majoria de casos els usuaris del facebook, utilitzen una foto com a presentació, a més a més de penjar en l’espai altres fotografies pròpies però també de l’entorn familiar i social. Per exemple, en la meva xarxa d’amics solament puc trobar 3 persones d’un total de 70, que no disposen de fotografia, i es pot fer extensible a tots els amics dels meus amics. A més, també es pot considerar que els cossos es construeixen en els relats, es construeixen de fragments marcats pel designi social del que s’entén com a bell, com rebel, marques de cos, i que ens serveixen d’element identificador davant els altres. En aquest sentit, el facebook te un apartat on pots escriure “el que et passa pel cap”, en la mateixa proporció que he esmentant en la fotografia, els amics escriuen frases relacionades majoritàriament amb les emocions, per tant, d’una forma periòdica estàs assabentat o almenys ens fem un relat propi sobre la vida o el que li està succeint a aquella persona.
la socialització en el facebook
Segons l’estudi realitzat a Espanya el 2008 segons la utilització de les reds socials, el facebook es pot considerar la segona xarxa de major utilització en el país. També es dona una tendència majoritària de les dones, i que la franja d’edat amb més utilització es troba entre els 20 i 30 anys. Per tant, l’anàlisi del mateix no ha de partir de la base d’una utilització massiva dels adolescents, sinó del col•lectiu jove en general. Bàsicament, la major interacció està en comunicar-se i interactuar, així com intercanvi d’informació. Es pot considerar que alguna d’aquesta comunicació està substituint els missatge de mòbil, si coneixes els hàbits d’utilització del facebook de les persones que hi tens agrupades, es pot utilitzar per a realitzar trobades, saber que faran el cap de setmana o qualsevol acció de la vida diària. Per exemple, en diverses ocasions he comunicat que tal dia seré a casa, o que no em va bé aquell dia per a la trobada. Tot i això, en aquest medi es necessari conèixer els hàbits de la persona, si algú només ho utilitza un cop al mes no te sentit dir-li si vol anar de compres demà!.
EL facebook és un nou espai de sociabilitat entre els joves, allà construeixen un perfil, es connecten amb els seus amics, fan nous amics, pugen fotos, vídeos, es envien regals virtuals i missatges. Al cor de les xarxes socials està l'intercanvi d’informació personal. El nombre de joves que participa d’aquestes comunitats és cada dia major. Es pot fer l’analogia que el llançament d’un nou lloc web de xarxes socials és com la inauguració d’un bar en un dels barris de la ciutat que precisament per ser el més recent, per tenir un nom nou, per haver estat remodelat o rellançat amb un nou format aconseguirà atreure una enorme circulació de gent abans de caure indefectiblement en l’oblit. En les comunitats virtuals se socialitza, es generen relacions i xarxes de relacions, però no amb les mateixes característiques que en les comunitats físiques. Això pot semblar una obvietat, les comunitats virtuals tenen un altre tipus de lògica i generen un altre tipus de relacions. El més interessant és la idea que són comunitats personals, comunitats de persones basades en els interessos individuals i en les afinitats i valors dels participants. És a dir, en la mesura que es desenvolupen en les nostres societats projectes individuals, projectes que donen sentit a la nostra vida a partir del que jo sóc i vull ser. I, com vam veure les noves xarxes permeten aquesta connexió saltant per sobre dels límits físics del quotidià, tant al lloc de residència com en el lloc de treball i genera, per tant, xarxes d’afinitats.
EL facebook és un nou espai de sociabilitat entre els joves, allà construeixen un perfil, es connecten amb els seus amics, fan nous amics, pugen fotos, vídeos, es envien regals virtuals i missatges. Al cor de les xarxes socials està l'intercanvi d’informació personal. El nombre de joves que participa d’aquestes comunitats és cada dia major. Es pot fer l’analogia que el llançament d’un nou lloc web de xarxes socials és com la inauguració d’un bar en un dels barris de la ciutat que precisament per ser el més recent, per tenir un nom nou, per haver estat remodelat o rellançat amb un nou format aconseguirà atreure una enorme circulació de gent abans de caure indefectiblement en l’oblit. En les comunitats virtuals se socialitza, es generen relacions i xarxes de relacions, però no amb les mateixes característiques que en les comunitats físiques. Això pot semblar una obvietat, les comunitats virtuals tenen un altre tipus de lògica i generen un altre tipus de relacions. El més interessant és la idea que són comunitats personals, comunitats de persones basades en els interessos individuals i en les afinitats i valors dels participants. És a dir, en la mesura que es desenvolupen en les nostres societats projectes individuals, projectes que donen sentit a la nostra vida a partir del que jo sóc i vull ser. I, com vam veure les noves xarxes permeten aquesta connexió saltant per sobre dels límits físics del quotidià, tant al lloc de residència com en el lloc de treball i genera, per tant, xarxes d’afinitats.
dimecres, 13 de maig del 2009
tots els nens amb ordinador!
Al moment de sentir la proposta del president del govern sobre els ordenadors en els nens de primària se m'han creat molts dubtes, la majoria d'ells no estan relacionats amb les noves tecnologies sinó amb l'educació, i sobretot si aquest és el principal problema que te l'educació a Espanya ...
Però be, com que aquest no es el debat, el que si ho es i també hi he pensat és sobre les dades que diuen que no tota la població te internet, i els preus que aquests tenen!! Donarem ordenadors però el preu de les connexions continuen essent abusives??? dins la classe hi haurà el nen que disposa d'internet i el que no??
Sé que potser estic exagerant, però ho vaig considerar com començar la casa per la teulada.
Però be, com que aquest no es el debat, el que si ho es i també hi he pensat és sobre les dades que diuen que no tota la població te internet, i els preus que aquests tenen!! Donarem ordenadors però el preu de les connexions continuen essent abusives??? dins la classe hi haurà el nen que disposa d'internet i el que no??
Sé que potser estic exagerant, però ho vaig considerar com començar la casa per la teulada.
divendres, 1 de maig del 2009
continuo aprofitant el meu treball sobre el facebook
Es pot parlar que es dona un sentiment de pertinença en la comunitat virtual del facebook, especialment podem constatar-ho pel volum de persones que l’utilitzen a nivell mundial, i també estatal, és a dir aquelles quantitats de persones que hi estan donades d’alta. Així com, les vegades que aquestes s’hi connecten durant el dia. Un altre element a tenir-hi en compte, és la informació que un hi exposa, es tracta d’informació personal, per tant en aquest moment està esdevenint com a pública.
El mateix succeeix amb la implicació en el grups, tant adherint-se als ja existents com en la formació de nous grups o esdeveniments. En aquest cas, aquesta comunitat s’usa com a eina per a arribar a més població per aconseguir un determinat objectiu, o que el missatge arribi a més gent. Per exemple, “10mil a Brussel•les” és un iniciativa popular, la qual va utilitzar aquesta plataforma per a organitzar el viatge i mobilitzar la gent. Per a divulgar aquesta informació, en aquest cas, no utilitzaren els mitjans de comunicació tradicional. En aquest cas, el facebook, va funcionar “de boca a orella”, és a dir algun amic dels quals estan en aquesta comunitat en podia formar part, tu veies la informació en la seva pàgina, i l’agregaves com a pròpia, i d’aquesta forma passa d’un a l’altre, encara que les persones que van incorporar-se en aquest grup no estiguin entrellaçades en la comunitat. Aquest exemple ens serveix per a evidenciar com les persones que utilitzen el facebook tenen pertinença de grup, i d’utilització de la eina. A més, de compartir uns determinats valors.
Es pot considerar el facebook com una eina que vas modulant i arreglant a la forma de ser de cadascú. Afegint aquelles adreces que tenen relació amb un mateix, o tenen alguna relació amb el passat, per exemple quins dibuixos animats provenen del teu passat. Amb aquest aplicatiu, o altres de similars les persones que ho utilitzen donen una informació sobre una determinada etapa de la seva vida. Així, també vas adherint-ne a grups, que tenen alguna relació amb la personalitat de cadascú, i que d’aquesta manera o exemplifiques per a que els altres membres del grup o sàpiguen i a més, també puguin participar-hi. Es va conformant una identitat i personalitat en el facebook, que en la majoria de casos està relacionada amb la identitat i forma de ser de la persona en el seu entorn natural. Per exemplificar-ho, podem citar que una persona difícilment s’afegirà a grups independentistes si aquesta es considera de dretes.
Citant els elements que són comuns en una comunitat trobem:
- Gent que interactua socialment intentant satisfer les seves pròpies necessitats o executar rols especials, tals com liderar o moderar. El facebook no tindria sentit sense la interacció de la gent, no solsament es tracta d’una exposició de la informació sinó que es dona un comentari de la mateixa, es busca amics i s’estableix un contacte, s’utilitza per a quedar amb altra gent, organitzar trobades, o moviments, també reivindicacions i adhesions a aquestes ...
- Un propòsit compartit, tals com un interès, necessitat, intercanvi d’informació, o serveis que proveeixen de raons per a la comunitat. Com he anat exposant, “es decora” el facebook personal de cadascú, afegint-hi allò que interessa a cadascú com també allò que pensem que ens pots ajudar a establir contacte amb altres persones, i per tant, augmentar els nostres interessos i aficions. També, és una plataforma que es comença a utilitzar per a aconseguir aquella informació que et serà útil per a resoldre algun problema i que a través d’altres medis pot resultar més difícil aconseguir la informació. Per exemple, m’he adherit a un grup de mares discapacitades per a informar-me dels diversos ajuts que tenen, així com escoltar les seves experiències.
- Polítiques, en la forma d’assumpcions tàcites, rituals, protocols, regles, i lleis que guien la interacció de la gent. El facebook te una política determinada gestionada i creada per la persona que el va crear. En algun moment s’han donat problemes en aquest sentit, ja que es pretenia controlar i gestionar la informació que la persona introdueix al facebook, inclús quan aquesta ja no en forma part. Els usuaris no estaven d’acord en aquesta clàusula i van pressionar per a que es modifiques o almenys no s’executés. Tot i això, continua havent-hi una sèrie de normes i regles de funcionament. També es cert, que es pot considerar que la majoria de les persones que usen el facebook no han llegit aquestes normes de funcionament, fins al moment en que els mitjans de comunicació van evidenciar la notícia.
- Plataformes tecnològiques, per a suportar i intervenir la interacció social i facilitar un sentit d’unitat. El facebook, està instaurat en una forma de funcionament d’internet, amb les eines necessàries per al seu funcionament i els complements necessaris.
El mateix succeeix amb la implicació en el grups, tant adherint-se als ja existents com en la formació de nous grups o esdeveniments. En aquest cas, aquesta comunitat s’usa com a eina per a arribar a més població per aconseguir un determinat objectiu, o que el missatge arribi a més gent. Per exemple, “10mil a Brussel•les” és un iniciativa popular, la qual va utilitzar aquesta plataforma per a organitzar el viatge i mobilitzar la gent. Per a divulgar aquesta informació, en aquest cas, no utilitzaren els mitjans de comunicació tradicional. En aquest cas, el facebook, va funcionar “de boca a orella”, és a dir algun amic dels quals estan en aquesta comunitat en podia formar part, tu veies la informació en la seva pàgina, i l’agregaves com a pròpia, i d’aquesta forma passa d’un a l’altre, encara que les persones que van incorporar-se en aquest grup no estiguin entrellaçades en la comunitat. Aquest exemple ens serveix per a evidenciar com les persones que utilitzen el facebook tenen pertinença de grup, i d’utilització de la eina. A més, de compartir uns determinats valors.
Es pot considerar el facebook com una eina que vas modulant i arreglant a la forma de ser de cadascú. Afegint aquelles adreces que tenen relació amb un mateix, o tenen alguna relació amb el passat, per exemple quins dibuixos animats provenen del teu passat. Amb aquest aplicatiu, o altres de similars les persones que ho utilitzen donen una informació sobre una determinada etapa de la seva vida. Així, també vas adherint-ne a grups, que tenen alguna relació amb la personalitat de cadascú, i que d’aquesta manera o exemplifiques per a que els altres membres del grup o sàpiguen i a més, també puguin participar-hi. Es va conformant una identitat i personalitat en el facebook, que en la majoria de casos està relacionada amb la identitat i forma de ser de la persona en el seu entorn natural. Per exemplificar-ho, podem citar que una persona difícilment s’afegirà a grups independentistes si aquesta es considera de dretes.
Citant els elements que són comuns en una comunitat trobem:
- Gent que interactua socialment intentant satisfer les seves pròpies necessitats o executar rols especials, tals com liderar o moderar. El facebook no tindria sentit sense la interacció de la gent, no solsament es tracta d’una exposició de la informació sinó que es dona un comentari de la mateixa, es busca amics i s’estableix un contacte, s’utilitza per a quedar amb altra gent, organitzar trobades, o moviments, també reivindicacions i adhesions a aquestes ...
- Un propòsit compartit, tals com un interès, necessitat, intercanvi d’informació, o serveis que proveeixen de raons per a la comunitat. Com he anat exposant, “es decora” el facebook personal de cadascú, afegint-hi allò que interessa a cadascú com també allò que pensem que ens pots ajudar a establir contacte amb altres persones, i per tant, augmentar els nostres interessos i aficions. També, és una plataforma que es comença a utilitzar per a aconseguir aquella informació que et serà útil per a resoldre algun problema i que a través d’altres medis pot resultar més difícil aconseguir la informació. Per exemple, m’he adherit a un grup de mares discapacitades per a informar-me dels diversos ajuts que tenen, així com escoltar les seves experiències.
- Polítiques, en la forma d’assumpcions tàcites, rituals, protocols, regles, i lleis que guien la interacció de la gent. El facebook te una política determinada gestionada i creada per la persona que el va crear. En algun moment s’han donat problemes en aquest sentit, ja que es pretenia controlar i gestionar la informació que la persona introdueix al facebook, inclús quan aquesta ja no en forma part. Els usuaris no estaven d’acord en aquesta clàusula i van pressionar per a que es modifiques o almenys no s’executés. Tot i això, continua havent-hi una sèrie de normes i regles de funcionament. També es cert, que es pot considerar que la majoria de les persones que usen el facebook no han llegit aquestes normes de funcionament, fins al moment en que els mitjans de comunicació van evidenciar la notícia.
- Plataformes tecnològiques, per a suportar i intervenir la interacció social i facilitar un sentit d’unitat. El facebook, està instaurat en una forma de funcionament d’internet, amb les eines necessàries per al seu funcionament i els complements necessaris.
dimarts, 28 d’abril del 2009
més sobre les TIC i les discapacitats
Una altra vegada vull fer incidència a les TIC i les discapacitats. Especialment aquelles eines que s'usen per a desenvolupar alguna capacitat, o ajuda a un aprenentatge.
A més, de la dificultat que pot ser l'estandardització d'aquestes eines i que per tant, es fa necessari una adaptació a la necessitat particular que tingui la persona, aspecte que significa gastar uns diners que l'estat no ajuda en la despesa. També, s'ha de tenir en compte que els programes necessaris per a la instal·lació acostumen a ser complicats, per la qual cosa també fa necessària l'ajut d'alguna altra persona.
Quan tot això, està solucionat, trobem una varietat de programes per a l'estimulació de capacitats, especialment dedicat a nens i que l'objectiu principal es fomentar-ne i ajudar el desenvolupament de l'aprenentatge.
http://discapacitat.blogspot.com/
A més, de la dificultat que pot ser l'estandardització d'aquestes eines i que per tant, es fa necessari una adaptació a la necessitat particular que tingui la persona, aspecte que significa gastar uns diners que l'estat no ajuda en la despesa. També, s'ha de tenir en compte que els programes necessaris per a la instal·lació acostumen a ser complicats, per la qual cosa també fa necessària l'ajut d'alguna altra persona.
Quan tot això, està solucionat, trobem una varietat de programes per a l'estimulació de capacitats, especialment dedicat a nens i que l'objectiu principal es fomentar-ne i ajudar el desenvolupament de l'aprenentatge.
http://discapacitat.blogspot.com/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
